«L’Espai que habitem» exposició a Sabadell

Convertir el món real en un món imaginat a través de l’abstracció. Aquesta és la premissa d’Emília Boix, qui utilitza les seves passejades per les ciutats i els barris vells com a element inspirador. “Quan vaig caminant, que és com un acte de reflex, veig els edificis i els racons com si fossin línies i volums”, explica. És la seva forma de desconstruir el paisatge urbà. “I després, l’intento tornar a construir, però de la manera més simple”, afegeix, sobre el seu procés de creació. 

I en aquesta nova construcció del que veu (que plasma als seus quadres, gravats i escultures), intenta que sigui més senzill i en la qual existeixi comunicació. La seva obra es podrà veure a l’exposició L’espai que habitem, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, de l’11 de març al 8 d’abril.

Caminar pel carrer desconstruint l’espai

Qui assisteixi a l’exposició, que s’inaugura demà dimecres, a les 19 h, podrà contemplar obres abstractes inspirades en l’espai urbà, l’arquitectònic i els espais que se’n generen. Però, sobretot, basades en una simplificació a la recerca de la geometria més essencial: línies, plans i volums verticals i horitzontals, inclinats o superposats.

Boix, de fet, ja havia tractat aquest imaginari a altres col·leccions, com Ple | Buit, El lloc on trepitjo i el lloc on transito i Simbiosis entre Arquitectura | Natura.

ABSTRACCIONISME NORD-AMERICÀ

Boix està influenciada per les primeres avantguardes. I també pels artistes nord-americans Gordon Matta-Clark, pel seu llenguatge creatiu i com a cercador d’espais i volums, i Barnett Newman (1905-1970) amb les seves reflexions sobre les línies infinites, la pintura i els seus propis límits. 

(via: Diari de Sabadell 9/3/2020)